Com que les entrades van sortint tal com les posem, una damunt les altres, creiem que és més pràctic entrar mitjançant les pestanyes superiors, perquè l'hem estructurat de manera temàtica.


Recordeu que les paraules resaltades en un color diferent son enllaços directes a temes d'interès, o a la entrada que busqueu. Cliqueu a sobre de la paraula.


Gràcies per les vostres aportacions, comentaris, fotografies i preguntes. Tot serà benvingut.


M. Lourdes i Josep Miquel Giribets Arnal.


dimecres, 20 de febrer del 2013

Primer aniversari

Avui fa un any que ens va deixar. D'entre les seves dues parròquies de sempre, la de Sant Andreu de Palomar i la de Sant Josep Manyanet, la familia hem escollit la segona per recordar-lo en un acte eucarístic a partir de les 20 h.

Als que ens volgueu acompanyar, us esperem al carrer Sant Sebastià, 47 de Barcelona.

dilluns, 18 de febrer del 2013

Un home bén plantat!

Una mostra de còm les tècniques fotogràfiques antigues, deixàven a la gent fets uns prínceps o artistes de cinema...


Amb els guants a la mà, i la mirada absent... com un Rodolfo Valentino..



Aquí també podría passar per actor o cantant de moda...



En canvi, a aquestes fotos de sota, sembla sortit d'algun barri obrer dels Estats Units, on al vespre s'ajuntàven els grupets de joves a ballar, fer jazz, blues, i somniar en el futur... West Side Story??






















La última ja és de més maduret, però també l'han agafat en `pose interessant...



Llafranc



1995, tamany 10P (55x38).

Per visitar Llafranc sense moure's de casa, cliqueu sobre el nom, ja sabeu.  

El carrer del Raval de Bagà




1995, tamany 10F (55x48)
El carrer Raval era la entrada principal al poble, passant per un troç de carretera flanquejat d'arbres frondosos, tal i com es veu a la pintura. No sé si encara es conserva l'encant d'aquesta arribada, o el pas del temps ha convertit l'entrada al poble en una avinguda moderna, però el carrer del Raval segur que manté el seu encant, tot plegat de tendes i portals semi oberts. 

Església i Panoràmica de Bagà




1995, tamany 10P (55x38).

Hi ha molta producció del anys 90 de la vila de Bagà. 

Plaça Galcerán de Pinós, Baga.




1994, tamany 15M (65x45).
  La plaça de Galceràn de Pinós,a Bagà, al centre de la vila, amagada entre carrerons, acollia l'envelat de la Festa Major, i altres cel.lebracions. 

Com a curiositat, unes pizellades de història sobre qui era Galceràn de Pinós, la baronía de Pinós, les festes medievals que es celebren a Bagà al respecte, el mercat medieval,  i altres curiositats

Un altre Galceràn, posterior, amb lligams històrics importants a l'Aragó, també surt al wiquipèdia. . 
Històries de cavallers medievals, com els nou barons de la fama, acompleten el panorma històric..


diumenge, 17 de febrer del 2013

Huerta de Vero

En construcció...

https://www.google.es/search?q=huerta+de+vero&hl=es&tbo=u&biw=1280&bih=933&tbm=isch&source=univ&sa=X&ei=DwEhUaO1F4LIhAeT_oGACw&ved=0CE4QsAQ

http://www.parqueculturalriovero.com/home/


Aventura i esport de risc???

Fa uns quants anys, bastants, ja els calcularem, un dia el nostre pare, inquiet com sempre per anar a caminar i fer excursions, es va encaparrar en fer un trajecte del que li havien parlat en un poble.

Era a l'estiu i erem al poble (Huerta de Vero). En aquella època, sortir a caminar pel bosc o una muntanyeta encara no se li deia senderisme, si no caminar o fer excursions. I prou.
Tampoc existien els esports de risc i aventura. O es feia el boig, si t'atrevies amb coses difícils, o eres un portent, quasi un heroi. O no es feien aquestes "bestiesses".

Un bon dia, algú li va dir que el riuet que passava pel poble, i que li dona nom, el VERO, neixia uns kilòmetres més amunt, a un lloc anomenat  Lecina. I el més bò era que es podia fer caminant. Bé, amb certa dificultat i nedant algún troç, però que hi havia molta gent que per desplaçar-se entre pobles pròxims, quan no hi havia cotxes, ho feia habitualment.

Un descobriment com aquest mereixia una sortida. En Josep va preguntar, comentar, i un cosí polític, li va dir que no era difícil, i es va animar a acompanyar-lo.

En aquella època no hi havia turisme d'aventura, no hi anàven ni els francessos, que posteriorment van "inventar" el "canyonnig" com activitat lúdica a la zona. No existien els neoprens (i si existien , només en tenien el bucejadors profesionals). Per tant, la informació de què disposàven els dos intrèpids aventurers, era... de passada.
Estem parlant d'un home d'aprop la seixantena, i un de uns quaranta i pico. L'Antonio, era el més jove. Es va calçar unes sabates esportives normals, un pantaló curt d'esport, i algna samarreta, i el banyador a sota. El pare, també duia els seu eslip de bany, i la seva roba "oficial" de sortir a caminar, atenció: camisa de màniga curta, de  fil, pantaló curt "mil-ratlles", i espardenyes còmodes... amb elàstics laterals al peu, i fetes de reixeta. I ale! Vàren agafar UN cotxe, crec, i van marxar a mig matí, amb la calma. Els havien dit que era cosa de poques hores....

A les nou de la nit, ja s'ensumaven nervis. A dos quarts de deu, encara no havien arribat. A les deu, tothom es posava nerviós, i van decidir marxar uns quants homes a buscar-los, creient que els havia passat alguna de grossa. No existien els telèfons mòbils, evidentment.

Allà les onze i pico de la nit, van arribar tothom, amb els dos aventurers rescatats, plens d'espines clavades, esgarrapades de les branques, el papa descalç, esgotats. QUè havia passat? Que en sortir del segon tram aquàtic, la sola de les espardenyes s'havia desfet. El camí és llarg i pesat, l'aigua és freda, i cansa. Quan queia la tarda, i veient que ni lligant les soles amb branques podia seguir caminant, el cosi va intentar sortir del barranc trepant per arribar a la carretera, en algun punt, pe`ro es van equivocar, i van anar a parar a un poble abandonat que hi ha. VAn coincidir per la carretera, de tornada cap al cotxe, amb els seus rescatadors.

I per sort, no va passar rès....

Per fer-se una idea, veieu imatges del riu i el seu descèns barranquista...

O mireu un resum del trajecte...

Blanes, Tossa i la Costa Brava.

Els primers records que tinc d'aquesta bonica localitat (escriu Lourdes), vénen de bastant petita, i es perden una mica en el record. Però posteriorment he recuperat el gust per visitar el poble, ja amb fills, on hi vem anar al menys tres estius.

Es tracta d'un indret molt agradable i animat, però sense masificaciò, de clima més suau que altres, amb un passeig marítim net i típic, i un passeig paral.lel interior, també molt agradable.

Al papa sempre li havia agradat molt agafar el cotxe i anar a pasar el dia, seure a dinar a un dels restaurants entoldats del passeig, on feien unes paelles boníssimes, que jo recordi, i si el temps acompanyava, ficar-se a l'aigua, i marxar bén endis.... L'esprit esportista que no falti.

Visiteu la web oficial , la de turisme de l'ajuntament, una altre web de turisme de Blanes i la Costa Brava, i per fi, la wiquipèdia de Blanes.

També va gaudir durant molts estius del bonic paisatge i l'aire pur i les vistes de Tossa de Mar, un poble preciós on va estiuejar i visitar en escapades durant uns quants anys. Aqui va pintar bastants olis amb paisatges marins, i de la costa.

Bon viatge!

Notícies del Barri variades...

http://www.lavanguardia.com/cultura/20110803/54195295306/hallan-en-sant-andreu-barcelona-fotografias-y-programas-de-fiestas-de-principios-de-siglo.html


Els Padres.

Aquest és el nom popular que reb l'escola i la parròquia situades al carrer Sant Sebastià, on generacions de nens del barri han passat la seva escolartització bàsica, i porteriorment, el batxillerat i estudis corresponents, i families senceres han articulat la seva vida religiosa.

Al seu pati s'han cel.lebrat festes i multitud de pràctiques esportives, i a la seva església, ens hem trobat durant anys, cel.lebrant tot tipus de liturgies i fetivitats.

El nostres pares ens hi portaven cada diumenge, o bé a missa d'una, amb la iaia Margarida, o bé a missa de viut del vespre, si haviem perdut massa el temps al matí. De fet, en Josep no ha faltat als encontres d'ex-alumnes, sopars, i altres cel.lebracions mentre li ha sigut possible.

Els Padres, és una institució al barri, i forma part de la identitat de una gran part de les families.

Esperem anècdotes i col.laboracions, i si voleu aportar fotgrafies, o retalls de premsa.

US recomenem visitar la web, on hi trobareu enlaços interessants, el seu blg, i informació de l'escola de bàsquet, el teatre, el casal, i un llarg etcètera de continguts interessants.

http://www.parebertran.org/

I si voleu més informaciò de l'església, cliqueu aqui
http://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_del_Col%C2%B7legi_Jes%C3%BAs,_Maria_i_Josep

On explica l'any de la edificació, i altres detalls interessants.